
ONTA la veu popular que la llegenda de Sant Jordi,
el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha.
El Drac era el més
poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I
la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei.
El terror que el Drac imposava
era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i
cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de
la Bèstia.
I el Rei que
era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en
el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa.
El Rei va acceptar el destí i no va
voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien.
Vestida de blanc la Princesa va anar
al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un
destrer blanc per tal de deslliurar-la.
Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I
envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar
estamordit, confós de tot i rebatut.
Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot
amansit, que ja el seguia com una ovella.
Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa
fonedís a terra i on el Drac s'ha fos neix un roser de roses rojes com la sang,
Sant Jordi en cull la més formosa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i
entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta
gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi.
I tot això va passar davant els ulls
del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat.
I per això triaren Sant Jordi com a
patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren.
Extracte del llibre Les tradicions religioses de Catalunya. "St Jordi i el Drac dels quatre elements", d'Anna de Valldaura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¡Gracias!